Dipòsits minerals


L'escorça terrestre, la part superior de la litosfera, conté més de 100 elements naturals. L'escorça, que té un gruix d'entre 10 i 50 km, es pot subdividir en dues parts molt diferents: l'escorça oceànica i l'escorça continental, que difereixen en la seva composició.
elements-escorca-pes.png
Figura 2: Els elements més importants de l'escorça terrestre.
Alguns dels elements comuns que conformen l'escorça, per ordre d'abundància, són oxigen (O), silici (Si), alumini (Al), ferro (Fe), calci (Ca), sodi (Na), potassi (K), magnesi i (Mg) (Figura 2). Encara que els mateixos elements estan presents en ambdós tipus de escorces, les seves concentracions són lleugerament diferents. Els vuit primers elements enumerats en el quadre 1 constitueixen més del 98 per cent de tots els materials de l'escorça.
Molts productes minerals útils en l'escorça estan presents en les abundàncies molt baixes (taula 1). La indústria minera no pot utilitzar la majoria de les roques en l'escorça de la Terra com a font de metalls o altres elements perquè les concentracions són massa baixes com per justificar l'extracció.


Element
Abundància mitjana
a l'escorça continental,
en percentatge

Coure
0,0058
Or
0,0000002
Plom
0,0010
Mercuri
0,0000002
Molibdè
0,00012
Níquel
0,0072
Plata
0,000008
Estany
0,00015
Tungstè
0,00010
Urani
0,00016


Els dipòsits minerals es produeixen a través de diversos processos tectònics i geològics (Fig 1. i activitat 1). Alguns dipòsits de minerals es poden formar en un sol lloc, però es traslladen a un altre lloc geogràfic com a resultat de les forces tectòniques o d'altres processos geològics. Així, l'estudi dels processos de tectònica i geologia regional és important en la comprensió de la distribució dels jaciments minerals.
L'or, per exemple, es poden concentrar amb altres minerals a les fractures de les roques sota terra i finalment les forces tectòniques que formen aquestes roques poden aixecar cadenes muntanyoses on posteriorment el desgast i l'erosió les exposaran a la superfície de la Terra. Com que les cadenes muntanyoses estan constantment desgastades per l'erosió causada per l'aigua, el gel i el vent, algunes de les vetes d'or eventualment es diposita en forma de palletes (veure fig. 2), flocs o farina als sediments de rius i rierols. L'or, juntament amb altres minerals com el platí i el granat, de vegades s'extreuen directament de graves (roques sedimentàries) al llit del rierol.
Els dipòsits minerals també es formen quan les roques preexistents estan profundament enterrades i canven al llarg del temps geològic per la calor i la pressió (roques metamòrfiques): per exemple, la pedra calcària es transforma per metamorfisme en marbre.


cicle-roques.png

Models de jaciments minerals

Per entendre millor i predir com i on es poden trobar jaciments minerals s'han desenvolupat basats en els coneixements actuals de la geologia regional i en les característiques dels dipòsits minerals coneguts. Els jaciments similars s'estudien i s'agrupen sota un model particular i la classificació pot ajudar a identificar zones favorables per trobar valuosos dipòsits.
Hi ha centenars de models de jaciments i alguns exemples són:

  1. Dipòsits relacionats amb intrusions màfiques i ultramàfiques en entorns estables.
  2. Dipòsits relacionats amb roques marines extrusives màfiques.
  3. Dipòsits en roques sedimentàries clàstiques.
  4. Dipòsits relacionats amb el metamorfisme regional.
  5. Dipòsits relacionats amb els processos "surfical" (?) i discordances.

Més informació