ELS VIRUS


Els virus no són cèl·lules. Són estructures formades per l'associació d'un àcid nucleic i proteïnes, incapaços de nodrir-se o de reproduir-se per si mateixos.
Només quan s'associen a una cèl·lula adquireixen els atributs propis dels éssers vius. La major part són molt més petits que els bacteris.
Tot i que tenen el seu propi material genètic (ADN o ARN) no posseeixen metabolisme propi i necessiten de la maquinària de la cèl·lula que parasiten per a fabricar les proteïnes amb la informació continguda al seu material genètic.
Algunes definicions de virus:
  • Luria (1977): Els virus són entitats amb un genoma de DNA o RNA que es reprodueixen a l'interior de les cèl·lules i utilitzen la seva maquinària per sintetitzar partícules especialitzades, els virions, que contenen el genoma viral i que s'utilitzen per transferir aquest genoma a d'altres cèl·lules.
  • Prescott (1999): Els virus són agents infecciosos amb una organització acel·lular simple, amb coberta proteica i un únic tipus d'àcid nucleic (DNA o RNA), que no tenen metabolisme independent i es reprodueixen solament dins les cèl·lules a les que infecten.
  • Brock (2003): Els virus són elements genètics de DNA o RNA que es poden replicar independentment dels cromosomes d'una cèl·lula però no independentment d'aquesta. A més es caracteritzen per posseir un estat madur infecciós extracel·lular.


Un virus està format per:
  • Un àcid nucleic que pot ser ADN o ARN mono- o bicatenari. Mai tenen els dos tipus alhora.
  • Una càpside, formada per subunitats de proteïnes que embolcallen l'àcid nucleic. La disposició d'aquestes subunitats (anomenades capsòmers) pot ser helicoïdal o polièdrica.
  • Alguns virus tenen un embolcall extern, amb una estructura molt similar a la membrana plasmàtica de les cèl·lules.
  • Alguns virus posseeixen enzims. Per exemple, els retrovirus, que contenen ARN, tenen també un enzim, la transcriptasa inversa, que copia l'ARN a ADN quan han infectat una cèl·lula. Aquest ADN s'insereix llavors al de la cèl·lula infectada.
La forma extracel·lular d'un virus s'anomena virió.

virus_nu_embolcall.gif



Els virus poden classificar-se de diferents formes segons el criteri que utilitzem:
  • Segons la cèl·lula que parasiten hi ha virus animals, vegetals i bacteriòfags (que parasiten bacteris). També hi ha virus que infecten fongs, protozous,...
  • Segons la forma de la càpside n'hi ha de polièdrics o helicoïdals, amb o sense envoltura (veure imatge següent). Els bacteriòfags són virus complexos, amb un cap polièdric i una cua proteica a través de la qual injecten l'àcid nucleic a l'interior del bacteri.
  • Segons l'àcid nucleic hi ha virus d'ADN monocatenari (ssDNA, single stranded), ADN bicatenari (ds DNA, double stranded), ARN monocatenari (ssRNA) i ARN bicatenari (dsRNA).
Quan un virus infecta una cèl·lula el seu àcid nucleic dirigeix a partir d'aquest moment la maquinària cel·lular, de manera que es dedicarà a produir proteïnes víriques i noves còpies del material genètic del virus. Les noves molècules d'àcid nucleic s'associen llavors amb les proteïnes sintetitzades que es van unint fins a formar nous virus que poden sortir a través de la membrana plasmàtica (i queden llavors embolcallats per una envoltura) o per trencament d'aquesta (lisi cel·lular).
Són malalties produïdes per virus els refredats, les grips, la varicel·la, l'herpes, la poliomielitis, la SIDA i moltes altres.

formes_virus.gif


LECTURA

"El mundo de los virus", de Paul D. Thomson.




  1. La teoria cel·lular
  2. Tipus d'organització cel·lular
  3. Organització cel·lular eucariòtica
  4. Organització cel·lular procariòtica
  5. Els virus
  6. Estructura de la membrana plasmàtica