LA NATURALESA DEL MATERIAL HEREDITARI


Un organisme no transmet a la generació següent una còpia de si mateix sinó que li subministra el material genètic que conté la informació necessària per a construir un organisme descendent.

En què consisteix aquesta informació, com s'utilitza i a què ens referim quan diem “material genètic”? A finals del segle XIX ja se sabia que la informació hereditària es localitzava al nucli de les cèl·lules, concretament als cromosomes, i durant molt de temps es va pensar que era transmesa a través de les proteïnes (recordeu que els cromosomes estan formats per ADN i proteïnes), ja que es va considerar que només aquests compostos tenien prou diversitat com per a contenir tanta informació.

Els primers experiments sobre la naturalesa del material hereditari van ésser realitzats per Griffith al 1928. El bacteri Streptococcus pneumoniae causa una pneumònia fatal en el ratolí. Aquest científic va isolar dues soques, una virulenta, recoberta per una càpsula de polisacàrids i que en cultivar-la originava colònies llises (soca S) i una altra no virulenta, sense càpsula, que originava colònies d'aspecte rugós (soca R). Quan injectava bacteris S a ratolins, aquests morien de pneumònia, però si injectava bacteris R, sobrevivien. Griffith va inactivar bacteris S mitjançant un tractament per calor; aquests bacteris inactivats no causaven pneumònia als ratolins, però si injectava una barreja de bacteris S inactivats (morts) per calor i bacteris R, els ratolins morien malgrat que per separat cap dels dos tipus de bacteris era capaç de causar pneumònia. A més, dels cadàvers dels ratolins, Griffith va recuperar bacteris S vius. Què havia passat?

experiment_griffith.gif


Griffith va concloure que algun principi transformant havia passat dels bacteris S morts als bacteris R i aquest principi els havia donat la capacitat de fabricar la càpsula de polisacàrids que els protegia de manera que no eren eliminats pel sistema immunitari del ratolí i podien, així, causar-li la malaltia.

experiment_griffith2.gif


D'altres experiments posteriors van demostrar que el principi transformant era l'ADN i que si es purificava ADN de bacteris S i s'afegia a un cultiu de bacteris R, aquests adquirien la capacitat de fabricar la càpsula i es transformaven en bacteris S. A més, transmetien aquesta informació a la descendència.

Aquests van ser els primers experiments que van indicar que la molècula química portadora de la informació hereditària era l'ADN.



  1. La naturalesa del material hereditari
  2. Constituents químics dels àcids nucleics
  3. Estructura de l'ADN
  4. Estructura dels ARNs
  5. Replicació de l'ADN
  6. El codi genètic