l’enllaç químic


Quan dos àtoms s’apropen poden unir-se entre ells. Bàsicament es poden unir de tres maneres, dues de les quals ja les hem vistes:

L’enllaç iònic


Si es tracta d’àtoms d’un metall i d’un no metall, el metall cedeix ions al no metall. Els ions així formats, amb càrrega elèctrica oposada, s’atrauen. Aquesta unió s’anomena enllaç iònic.

compost_ionic.png
compost_ionic2.png

Els compostos iònics formen xarxes tridimensionals en les quals els ions positius es troben envoltats per ions negatius i viceversa. Per exemple, en el cas del NaCl, no trobem els grups separats d’un ió clor i un ió sodi; el que trobem és una xarxa com la de la figura:









L’enllaç covalent


Si es tracta d’àtoms de dos no metalls el que fan és compartir un o més parells d’electrons. Es formen així molècules i la unió s’anomena enllaç covalent.
En el cas dels compostos moleculars no es formen xarxes tridimensionals. Per exemple, al cas de l’aigua, trobem els grupets discrets H2O, formats per dos àtoms d’hidrogen i un d’oxigen. Quan l’aigua solidifica sí que es forma una xarxa tridimensional covalent, on les diferents molècules s’uneixen entre si.

compost_molecular2.png


L’enllaç metàl·lic


Els metalls, com ja hem vist en el cas dels metalls alcalins, tenen pocs electrons a les capes més externes i, per tant, tenen una gran tendència a perdre’ls. Quan molts àtoms d’un metall estan junts, per exemple en un tros de ferro, aquests electrons més externs es poden moure lliurement entre tots els àtoms. Aquests electrons mòbils mantenen units els àtoms del metall en el que s’anomena una estructura gegant.

enllac_metallic.png


Torna a Iniciació a la química